En una mena de paradoxa, la llum i l’energia del psic\u00f2leg especialista en Psicologia Cl\u00ednica, Miguel Guerrero D\u00edaz, acompanyen una conversa a dist\u00e0ncia sobre su\u00efcidi. La mantenim al fil de la concessi\u00f3 d’una de les Beques de Recerca Hestia al projecte “Programa de Prevenci\u00f3 i Intervenci\u00f3 Intensiva en conducta su\u00efcida: efectivitat d’un projecte multidisciplinari”, de qu\u00e8 Guerrero \u00e9s investigador principal.<\/p>\n
P.- Necessari i valent vostre \u00e0mbit de recerca …<\/strong> P.- A la presentaci\u00f3 que vau fer durant el lliurament de les Beques i Premis Hestia que atorga la C\u00e0tedra Hestia en Atenci\u00f3 Integrada Social i Sanit\u00e0ria, vau remarcar la incid\u00e8ncia que aquest problema tenia a la Costa de el Sol, de qu\u00e8 \u00edndexs estar\u00edem parlant?<\/strong> P.- En principi, el cost personal innegable, molt alt, i el cost econ\u00f2mic, assistencial, d’aquesta problem\u00e0tica, tamb\u00e9 \u00e9s molt alt?<\/strong> P.- No est\u00e0 quantificat per\u00f2 s\u00ed que s’intueix que existeix perqu\u00e8 l’abordatge del vostre projecte \u00e9s multidisciplinari, no \u00e9s aix\u00ed?<\/strong> P.- Concretament, el projecte que ha estat distingit per la C\u00e0tedra H\u00e8stia, en qu\u00e8 consisteix?<\/strong><\/p>\n R.- El nostre projecte \u00e9s una unitat de prevenci\u00f3 i intervenci\u00f3 intensiva en conducta su\u00efcida.<\/strong> \u00c9s un programa que va sorgir a nivell local, el vaig posar en marxa en una \u00fanica unitat de salut mental comunit\u00e0ria (USMC MarbellaI), per\u00f2 a causa dels resultats positius que est\u00e0vem tenint, pel que fa a salut mental ia satisfacci\u00f3 per part dels usuaris, hem ampliat la cartera de serveis, estesa actualment a l’\u00c0rea Sanit\u00e0ria de la Costa d’el Sol Occidental, que potencialment compta amb un cens de m\u00e9s de mig mili\u00f3 de persones. Ara s’integren a la Unitat Cicer\u00f3 tres unitats de salut mental comunit\u00e0ries, un hospital comarcal i els districtes d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria que aporten 29 equips d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria.<\/p>\n Tota aquesta xarxa d’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria, que \u00e9s per on pot circular el pacient amb conducta su\u00efcida, queda reorganitzada amb un circuit assistencial espec\u00edfic. Oferim una unitat que es dedica exclusivament a la prevenci\u00f3 indicada, entenent aquesta com les estrat\u00e8gies preventives dirigides ja a persones que presenten ideaci\u00f3 su\u00efcida amb variable grau d’intencionalitat de su\u00efcidar-se i pacients que hagin realitzat una temptativa de su\u00efcidi. Un cop s\u00f3n ateses en l’\u00e0mbit hospitalari s\u00f3n derivats a aquesta unitat de prevenci\u00f3 i intervenci\u00f3. Els objectius fonamentals consisteixen a oferir una psicoter\u00e0pia intensiva i espec\u00edfica i monitoritzar el risc de su\u00efcidi<\/strong> durant una finestra temporal que oscil\u00b7la entre un any i any i mig, en funci\u00f3 de la gravetat de les temptatives.<\/p>\n Pretenem estudiar l’efectivitat de les estrat\u00e8gies preventives i les intervencions cl\u00edniques previstes per la Unitat en la reducci\u00f3 de les principals variables cl\u00edniques diana (desesperan\u00e7a, sentit de vida, suport social percebut i s\u00edmptomes depressius). Igualment volem comprovar si l’atenci\u00f3 del pacient su\u00efcida a la UPII permet una reducci\u00f3 del nombre d’hospitalitzacions en Salut Mental, reducci\u00f3 del nombre d’intents i \/ o reintents de su\u00efcidi, eliminaci\u00f3 de la intencionalitat su\u00efcida i descens de la taxa de su\u00efcidi consumat en la nostra \u00e0rea sanit\u00e0ria.<\/p>\n P- En qu\u00e8 creieu que es traduiran aquests resultats?<\/strong> P.- Enpresentar el projecte, mencionasteis en el suport institucional rebut. Per qu\u00e8 us sembla interessant aquest suport i, tamb\u00e9, una iniciativa com la de la C\u00e0tedra Hestia?<\/strong> P.- Un \u00faltim missatge …<\/strong>
\nR.-<\/strong> Dins de la salut mental que, ja de per si \u00e9s un tema bastant tab\u00fa, m\u00e9s ho \u00e9s el su\u00efcidi<\/strong>, que porta tamb\u00e9 una s\u00e8rie de conductes, de comportaments estigmatitzants per part de la societat i de qu\u00e8 costa molt parlar, tamb\u00e9 en els mitjans de comunicaci\u00f3 i a nivell sanitari. \u00c9s un comprom\u00eds \u00e8tic el poder visibilitzar aquest problema social<\/strong> que, com saps, llan\u00e7a xifres que s\u00f3n preocupants i encara m\u00e9s en aquests temps que ens ha tocat viure de pand\u00e8mia. Sabem que la conducta su\u00efcida ser\u00e0 una de les conseq\u00fc\u00e8ncies sociosanit\u00e0ries que, segurament, patirem a mitj\u00e0 i llarg termini. Per tant, crec que \u00e9s important equipar-nos i estar preparats, sobretot, per intervenir amb el su\u00efcidi que, \u00f2bviament, \u00e9s un problema sanitari que considerem com a prioritari.<\/p>\n
\nR.-<\/strong> Les xifres en el su\u00efcidi sempre s\u00f3n molt controvertides perqu\u00e8 \u00e9s molt dif\u00edcil notificar els casos de su\u00efcidi, De vegades, els sistemes de registre s\u00f3n molt deficients i tampoc podem tenir certesa que les xifres que fem servir vagin en aquest cam\u00ed. De fet, la sospita \u00e9s que hi hagi una infranotificaci\u00f3<\/strong>. M\u00e0laga \u00e9s una de les prov\u00edncies que estan al top ten<\/em> d’Espanya pel que fa a prevalen\u00e7a, per\u00f2, afortunadament, l’\u00e0rea de la Costa d’el Sol Occidental, en termes de su\u00efcidi consumat, no \u00e9s de les zones geogr\u00e0fiques que tingui m\u00e9s prevalen\u00e7a, per\u00f2, en canvi, s\u00ed en temptatives de su\u00efcidi. En refer\u00e8ncia a la poblaci\u00f3 que nosaltres atenem, al nostre hospital, el 2020, vam registrar 415 temptatives de su\u00efcidi. Des 2015 que venim registrant xifres a l’hospital, s\u00f3n m\u00e9s de 1.800 els pacients que s’han at\u00e8s amb conducta su\u00efcida al servei d’urg\u00e8ncies, excloent els pacients amb conducta su\u00efcida que estan sent atesos o seguits en atenci\u00f3 prim\u00e0ria i en les pr\u00f2pies unitats de salut mental comunit\u00e0ries (la prevalen\u00e7a seria significativament m\u00e9s gran) Sabem, a m\u00e9s per la literatura cient\u00edfica que al voltant del 20 per cent del total dels pacients que s’atenen en salut mental puguin tenir en algun moment del seu proc\u00e9s 1 ideaci\u00f3 su\u00efcida. Estem parlant de xifres que criden l’atenci\u00f3. Serveixi d’exemple aquesta dada: a M\u00e0laga es produeix un su\u00efcidi cada 48 hores<\/strong>. \u00c9s una xifra molt preocupant i, per tant, correspon tant a M\u00e0laga, com a Andalusia com a comunitat aut\u00f2noma, treballar en la prevenci\u00f3 de l’su\u00efcidi.<\/p>\n
\nR.- Hi ha estudis econ\u00f2mics que quantifiquen el cost que t\u00e9 el su\u00efcidi pel que fa a la morbimortalitat. Inclouen no nom\u00e9s el cost sanitari de l’atenci\u00f3 d’un pacient amb una temptativa de su\u00efcidi que pugui tenir conseq\u00fc\u00e8ncies f\u00edsiques i que requerir\u00e0 un tractament m\u00e8dic intensiu i un tractament en salut mental, sin\u00f3 tamb\u00e9 en costos de baixes laborals que porten associats perqu\u00e8 van a conc\u00f3rrer un altre tipus de circumst\u00e0ncies que impedeixin o que interfereixin greument en la vida laboral d’una persona. En termes de su\u00efcidis consumats, parlant de persones joves, el cost laboral en nombre d’anys productius perduts, \u00e9s molt alt a l’igual que la p\u00e8rdua d’anys potencials de vida. Encara que siguin dif\u00edcil d’estimar aquestes xifres, i tampoc sigui el m\u00e9s important, m\u00e9s que el cost social i econ\u00f2mic, el rellevant \u00e9s el grau de patiment que irradia el su\u00efcidi en la societat en general, no nom\u00e9s en les v\u00edctimes, en els seus familiars, sin\u00f3 en els propis professionals. Aix\u00f2 \u00e9s el que jo crec que no es quantifica per\u00f2, \u00f2bviament, el cost \u00e9s alt.<\/p>\n
\nR.- Efectivament, no nom\u00e9s comptem les v\u00edctimes, persones que han mort per su\u00efcidi consumat, sin\u00f3 persones que, afortunadament, sobreviuen. Sobreviure a un intent de su\u00efcidi tamb\u00e9 t\u00e9 unes seq\u00fceles psicol\u00f2giques, socials, tamb\u00e9 sist\u00e8miques dins de la fam\u00edlia, importants, per\u00f2 si parlem, per exemple, en termes de supervivents, que \u00e9s el terme que s’utilitza per referir-nos a familiars i cercles pr\u00f2xims de persones que han perdut a ser estimat per su\u00efcidi, estem parlant que a la prov\u00edncia de M\u00e0laga s\u00f3n m\u00e9s de 1.000 a l’any. L’impacte que l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut<\/strong> estableix s\u00f3n al voltant de sis persones afectades que passen a ser tamb\u00e9 poblaci\u00f3 de risc perqu\u00e8 solen tamb\u00e9 rec\u00f3rrer a la ideaci\u00f3 su\u00efcida, amb la fantasia de poder reunir-se amb el seu \u00e9sser estimat. A Espanya estar\u00edem parlant d’entre 70.000 i 90.000 intents de su\u00efcidi, si ho multipliquem per sis, com a m\u00ednim d’impacte, estem parlant d’unes xifres altament alarmants. \u00c9s veritat que l’abordatge \u00e9s multiprofessional, perqu\u00e8, avui dia, la salut mental no s’ent\u00e9n si no \u00e9s treballant a nivell multidisciplinar<\/strong>. Actualment, els dispositius de salut mental els integren psiquiatres, psic\u00f2legs cl\u00ednics, infermeria especialitzada en salut mental, treball social i, \u00f2bviament, al programa de su\u00efcidi tamb\u00e9 han d’intervenir cada categoria professional amb les seves respectives compet\u00e8ncies perqu\u00e8 crec honestament que aix\u00f2 millora la qualitat assistencial dels pacients.<\/p>\n
\nR.- Les difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives les anem a mesurar en variables cl\u00edniques relacionades amb la gravetat de la conducta su\u00efcida i que conformen factors de risc psicol\u00f2gics i socials diana: el nivell de desesperan\u00e7a, la ideaci\u00f3 su\u00efcida, els s\u00edmptomes depressius, raons de vida i suport social, que seran mesures a l’ingr\u00e9s a la unitat i a l’alta de la mateixa. Treballem perqu\u00e8 el grup de persones que tinguin ideaci\u00f3 su\u00efcida no passin a l’acte, no facin un intent autol\u00edtic; del grup de persones que hagin realitzat un intent, no existeixi un altre intent; i, esperem tamb\u00e9 reduir el nombre d’hospitalitzacions, \u00e9s a dir, de pacients que acudeixin a la UPI, es puguin contenir de manera ambulat\u00f2ria i no hagin de ingressar, perqu\u00e8 els ingressos hospitalaris en salut mental, a part de el cost sanitari, tamb\u00e9 suposen una situaci\u00f3 molt estressant per a les persones amb ideaci\u00f3 su\u00efcida<\/strong>. Entenem que l’abordatge comunitari, ambulatori seria el m\u00e9s ideal.<\/p>\n
\nR.- Crec que ha estat un dels elements perqu\u00e8 el Jurat hagi fallat a favor del nostre projecte perqu\u00e8 es d\u00f3na la peculiaritat que \u00e9s compartit per dos hospitals, l’Hospital Universitari Verge de la Vict\u00f2ria, que \u00e9s on jo treball que pertany a el servei Andal\u00fas de Salut (SAS), aporta els recursos humans, encara que f\u00edsicament la Unitat Cicer\u00f3 es situa en un hospital comarcal, l’Ag\u00e8ncia P\u00fablica Sanit\u00e0ria Costa de el Sol, que d\u00f3na suport fortament el projecte i posa tots els seus recursos disponibles al servei d’aquesta Unitat . Podem afegir tamb\u00e9 a el districte sanitari d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria que \u00e9s una altra instituci\u00f3 diferent que tamb\u00e9 d\u00f3na suport al projecte. Aix\u00f2 permet facilitar que ho autoritzin i que mobilitzin els recursos suficients i necessaris per a posar-lo en marxa. La beca<\/strong> el que permet fonamentalment \u00e9s operativitzar tot aix\u00f2, sabem el finan\u00e7ament tan escassa que hi ha a nivell p\u00fablic. Per a mi, personalment, ha estat un premi en el sentit literal de la paraula, de reconeixement i, \u00f2bviament, aix\u00f2 genera m\u00e9s motivaci\u00f3 i m\u00e9s comprom\u00eds per poder treballar i va a permetre log\u00edsticament dotar-nos dels materials i les eines necess\u00e0ries<\/strong> per dur a terme aquesta investigaci\u00f3 que preveiem que duri un any.<\/p>\n
\nR.-<\/strong> Animaria, sobretot, al fet que s’entengui que l’estudi en la pr\u00e0ctica cl\u00ednica \u00e9s molt important, que ens preocupem i ocupem no nom\u00e9s en qu\u00e8 es fa sin\u00f3 en com es fa. Els estudis d’efectivitat de programes, la base del nostre projecte, crec que \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 molt \u00e8tica ja que en un sistema p\u00fablic de salut tamb\u00e9 cal ser cost-eficient.<\/strong> \u00c9s important mesurar qu\u00e8 \u00e9s el que estem fent perqu\u00e8 si hi ha coses que funcionen es poden extrapolar o es poden generalitzar a altres \u00e0rees sanit\u00e0ries que es van a beneficiar i si hi ha q\u00fcestions que no redunden positivament en l’assist\u00e8ncia del pacient su\u00efcida doncs, \u00f2bviament, s’eliminen i aix\u00f2 permet fer el programa molt m\u00e9s eficient. L’\u00e0nim a publicar i compartir aquests resultats \u00e9s que aix\u00f2- el Projecte Cicer\u00f3- no es quedi nom\u00e9s en Costa del Sol Occidental sin\u00f3 que tamb\u00e9 s’estengui a tota la xarxa sanit\u00e0ria d’Andalusia i equiparar-nos a altres recursos pioners que hi ha a la resta de Espanya.<\/p>\n