{"id":4801,"date":"2022-01-31T14:51:17","date_gmt":"2022-01-31T12:51:17","guid":{"rendered":"http:\/\/hestiafundacion.org\/?p=4801"},"modified":"2022-01-31T15:04:50","modified_gmt":"2022-01-31T13:04:50","slug":"elvira-lara-es-necessari-garantir-el-suport-psicosocial-als-mes-vulnerables","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/hestiafundacion.org\/ca\/elvira-lara-es-necessari-garantir-el-suport-psicosocial-als-mes-vulnerables\/","title":{"rendered":"Elvira Lara: “\u00c9s necessari garantir el suport psicosocial als m\u00e9s vunerables”"},"content":{"rendered":"

El passat mes de desembre va tenir lloc l’acte de lliurament de les Beques i Premis Hestia 2021<\/a>. Aquest any es va crear una categoria especial per premiar treballs relacionats amb la COVID-19 i entre els premiats trobem l’equip liderat pel doctor Jos\u00e9 Lu\u00eds Ayuso-Mateos<\/strong> en el que s’integra Elvira Lara P\u00e9rez.<\/strong> Llicenciada en psicolog\u00eda, graduada en pedagog\u00eda i doctora per la Universitat de Barcelona, el treball acad\u00e8mic i investigador d’Elvira Lara s’ha desenvolupat en diferents centres sanitaris i universitats de prestigi. \u00a0L’article pel qual han rebut el Premi Hestia al Millor Article en Covid-19<\/strong> est\u00e0\u00a0centrat en l’impacte de la pand\u00e8mia en la depressi\u00f3 o la ideaci\u00f3 su\u00efcida. En parlem.<\/p>\n

F.H.- Enhorabona, el seu article ha rebut un dels Premis Hestia 2021. Qu\u00e8 suposa per a un equip investigador aquest tipus de reconeixements?<\/strong><\/p>\n

E.L.<\/strong>– Molt\u00edssimes gr\u00e0cies. Dissenyar i tirar endavant un estudi de recerca suposa una inversi\u00f3 important de recursos materials i humans. El projecte Edat amb Salut (edadconsalud.com), en qu\u00e8 treballem investigadors\/es del Departament de Psiquiatria de la Universitat Aut\u00f2noma de Madrid i de l’Institut de Recerca Sant Joan de D\u00e9u, a Barcelona, \u200b\u200bt\u00e9 una llarga traject\u00f2ria. Va comen\u00e7ar el 2011 amb l’objectiu de con\u00e8ixer els factors que determinen la salut mental de la poblaci\u00f3 espanyola a mesura que anem envellint. Davant la situaci\u00f3 a qu\u00e8 ens vam veure abocats el 2020, l’equip de recerca va centrar tots els seus esfor\u00e7os a dur a terme un estudi addicional per con\u00e8ixer l’impacte de la pand\u00e8mia per COVID-19 a la nostra salut mental entrevistant persones que ja havien participat en el projecte. Aquest reconeixement ens serveix d’impuls per continuar endavant<\/strong>, ja que ens empeny a continuar treballant en aquesta l\u00ednia de recerca. Tamb\u00e9 ens anima a millorar la nostra feina i la seva difusi\u00f3<\/strong>, ja que la salut mental encara \u00e9s un assumpte desconegut i estigmatitzat. Ens sentim molt feli\u00e7os i afortunats per haver rebut aquest premi.<\/p>\n

\"\"

Integrants de l’equip de recerca. FONT.- E.L.<\/p><\/div>\n

F.H.- Han abordat l’impacte que el Covid-19 ha tingut a la depressi\u00f3 o la ideaci\u00f3 su\u00efcida. Si hagu\u00e9s de resumir en tres paraules aquests canvis quins serien<\/strong><\/p>\n

E.L.<\/strong>– Joves, solitud i resili\u00e8ncia.<\/p>\n

F.H.- Comencem per joves.<\/strong><\/p>\n

E.L<\/strong>.- Hem observat que els m\u00e9s joves constitueixen un grup vulnerable davant dels efectes psicol\u00f2gics de la pand\u00e8mia. Aquest grup va mostrar un risc m\u00e9s alt de patir depressi\u00f3 durant el confinament.<\/strong><\/p>\n

F.H.- Solitud<\/strong><\/p>\n

E.L.-<\/strong> La solitud (no desitjada) \u00e9s la percepci\u00f3 subjectiva de sentir-se sol. T\u00e9 a veure amb la discrep\u00e0ncia entre les relacions socials que una persona realment t\u00e9 i les que voldria tenir. La solitud no desitjada es va associar amb m\u00e9s probabilitat de desenvolupar depressi\u00f3 durant el confinament.<\/strong><\/p>\n

F.H.- Finalment esmenta resili\u00e8ncia.<\/strong><\/p>\n

E.L.-<\/strong> La resili\u00e8ncia \u00e9s la capacitat que tenim les persones per afrontar i superar les adversitats de la vida. Es pot entendre com un proc\u00e9s vital, de manera que el temps i les experi\u00e8ncies pr\u00e8vies van conformant la nostra manera de mantenir i recuperar la nostra salut mental durant i despr\u00e9s dels esdeveniments vitals estressants. La resili\u00e8ncia va tenir un paper protector<\/strong> davant de l’aparici\u00f3 de depressi\u00f3 i ideaci\u00f3 su\u00efcida durant el confinament.<\/p>\n

F.H.- Encara que s’ha parlat molt de l’empitjorament de la salut mental, vost\u00e8s han detectat que a la primera onada no va ser tal, que els canvis no van ser tan significatius amb car\u00e0cter general.<\/strong><\/p>\n

E.L.-<\/strong> A la nostra feina no observem un augment significatiu en el nombre de persones amb depressi\u00f3 i ideaci\u00f3 su\u00efcida. Aquest estudi, a difer\u00e8ncia d’altres, va utilitzar un mostreig representatiu de la poblaci\u00f3 i va dur a terme una entrevista a la llar dels participants mesos abans del confinament, cosa que \u00e9s molt important per poder comparar amb les dades recollides durant la pand\u00e8mia. De fet, els nostres resultats coincideixen amb estudis cient\u00edfics internacionals de caracter\u00edstiques semblants. Davant d’una situaci\u00f3 com la que hem viscut, les primeres reaccions emocionals van tenir m\u00e9s a veure amb sentiments de por, ira o tristesa en resposta a una situaci\u00f3 sense precedents en lloc d’un trastorn mental<\/strong>. I aix\u00f2 t\u00e9 a veure amb la nostra capacitat per adaptar-nos davant d’esdeveniments vitals estressants. No obstant aix\u00f2, per entendre l’impacte de la COVID-19 a la nostra salut mental no ens hem de quedar nom\u00e9s amb aquesta foto. \u00c9s fonamental mirar la pel\u00b7l\u00edcula completa i veure com canvia la situaci\u00f3 a mitj\u00e0 i llarg termini per als diferents actors implicats.<\/p>\n

F.H.- A qu\u00e8 atribueixen l’impacte en col\u00b7lectius concrets com s\u00f3n joves, grans, immigrants?<\/strong><\/p>\n

E.L.-<\/strong> En efecte, alguns grups semblen veure’s afectats de manera desproporcionada per la pand\u00e8mia de COVID-19 i aquesta vulnerabilitat s’associa amb diversos factors<\/strong>. D’una banda, les conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques i socials adverses de la pand\u00e8mia podrien tenir-ne un impacte m\u00e9s gran. Per exemple, les oportunitats laborals limitades, la desocupaci\u00f3, la disminuci\u00f3 de la capacitat econ\u00f2mica, la manca de subministraments, un canvi dr\u00e0stic a les din\u00e0miques socials o a les rutines di\u00e0ries, com passa amb l’educaci\u00f3 interrompuda. D’altra banda, no tenir una xarxa de suport social, com pot passar en poblaci\u00f3 immigrant, o l’exposici\u00f3 a alts nivells d’estr\u00e8s de manera continuada, com en el cas de professionals sanitaris, tamb\u00e9 contribueixen negativament a la salut mental. A m\u00e9s, alguns grups podrien tenir m\u00e9s dificultats per fer front als esdeveniments inesperats de la vida perqu\u00e8 no disposen de les estrat\u00e8gies i els recursos suficients per afrontar-los, com passa en els m\u00e9s joves.<\/p>\n

F.H.- Cap on ens encaminem?<\/strong><\/p>\n

E.L.-<\/strong> La pand\u00e8mia ha sacsejat les nostres vides, la nostra manera de ser i relacionar-nos. L’impacte de la COVID-19 a la salut mental \u00e9s inq\u00fcestionable, per\u00f2 la realitat \u00e9s complexa. Ens prendr\u00e0 temps comprendre millor els seus efectes, si b\u00e9 es preveu que les conseq\u00fc\u00e8ncies psicol\u00f2giques apareguin gradualment.<\/strong><\/p>\n

F.H.- A qu\u00e8 hauria de conduir el coneixement que aporta la seva investigaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

E.L.-<\/strong> Els nostres resultats reforcen la import\u00e0ncia de proveir de recursos de suport psicosocial<\/strong> durant i despr\u00e9s de la pand\u00e8mia, particularment entre els grups m\u00e9s vulnerables. Davant l’esperada major demanda assistencial, cal poder garantir-ne la cobertura. Aix\u00f2 s’hauria de traduir en una inversi\u00f3 m\u00e9s gran de recursos en salut mental. Aix\u00ed mateix, hem de poder comptar amb recursos per continuar generant coneixement<\/strong> sobre l’impacte de la pand\u00e8mia a la salut mental, per\u00f2 tamb\u00e9 entorn de la prevenci\u00f3 i promoci\u00f3 de la salut mental en general. Aix\u00f2 ens permetr\u00e0 proporcionar una evid\u00e8ncia transferible als gestors i als responsables en mat\u00e8ria de salut.<\/p>\n

Dades article premiat i presentaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

\u201cChanges in depression and suicidal ideation under severe lockdown restrictions during the first wave of the COVID-19 pandemic in Spain: a longitudinal study in the general population\u201d.<\/b><\/p>\n

\n
\n
\n
\n

Ayuso-Mateos, JL.; Morillo, D.; Haro, JM., Olaya, B; Lara P\u00e9rez, E*.; Miret, M.<\/p>\n

Epidemiology and Psychiatric Sciences<\/i><\/b>.\u00a0<\/b>Epidemiology and Psychiatric Sciences, Volume 30, 2021, e49.<\/p>\n

DOI:\u00a0https:\/\/doi.org\/10.1017\/S2045796021000408<\/a><\/p>\n

*Universidad Aut\u00f3noma de Madrid (Madrid)<\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n