{"id":4972,"date":"2022-04-19T11:30:26","date_gmt":"2022-04-19T09:30:26","guid":{"rendered":"http:\/\/hestiafundacion.org\/?p=4972"},"modified":"2022-04-19T11:30:26","modified_gmt":"2022-04-19T09:30:26","slug":"juan-gomez-quan-es-parla-dactuar-contra-la-covid-persistent-soblida-la-salut-mental","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/hestiafundacion.org\/ca\/juan-gomez-quan-es-parla-dactuar-contra-la-covid-persistent-soblida-la-salut-mental\/","title":{"rendered":"Juan G\u00f3mez: “Quan es parla d’actuar contra la covid persistent, s’oblida la salut mental”"},"content":{"rendered":"

“Factors de salut relacionats amb el malestar psicol\u00f2gic durant la pand\u00e8mia de Covid-19 entre treballadors no sanitaris a Espanya”<\/strong> va obtenir el Segon Acc\u00e8sit al Millor Article Covid-19 a l’\u00faltima convocat\u00f2ria de Beques de Recerca i Premis Hestia 2021. Juan G\u00f3mez Salgado i Carlos\u00a0Ruiz Frutos, com a investigadors principals, i M\u00f3nica Ortega Moreno, Regina Allande Cuss\u00f3, Sara Dom\u00ednguez Salas i Adriano Dies van voler centrar-se en col\u00b7lectius no sanitaris amb l’objectiu de comparar l’impacte que la pand\u00e8mia hi va tenir en relaci\u00f3 amb els professionals sanitaris. Ruiz Frutos va resumir a l’acte d’adjudicaci\u00f3 els principals arguments de l’article i avui els comparteix amb nosaltres el seu col\u00b7lega G\u00f3mez Salgado.<\/p>\n

FH.- Van optar per centrar-se en treballadors no sanitaris en activitats essencials i, a m\u00e9s, ho van fer molt aviat, entre finals de mar\u00e7 i finals d’abril del 2020, per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n

J.G.S.-<\/strong> Sab\u00edem de la import\u00e0ncia d’investigar la situaci\u00f3 i l’impacte que la pand\u00e8mia estava tenint en els professionals sanitaris, per\u00f2 enten\u00edem que la resta dels treballadors d’activitats essencials tamb\u00e9 estaven exposats al contagi, sent un col\u00b7lectiu menys estudiat que els sanitaris. Els investigadors tamb\u00e9 tenim compromisos \u00e8tics amb la societat a la qual servim. Per aix\u00f2, vam fer un gran esfor\u00e7 per analitzar totes dues realitats per separat i, posteriorment, comparar els resultats. La l\u00ednia de recerca continua oberta amb gran \u00e8xit i producci\u00f3.<\/p>\n

\"\"

Dr. Juan G\u00f3mez Salgado<\/p><\/div>\n

F.H.- Qu\u00e8 \u00e9s el primer que els va cridar latenci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

J.G.S.-<\/strong> Ens va cridar l’atenci\u00f3, encara que pod\u00edem intuir-ho, que les dones van presentar m\u00e9s nivell de malestar emocional. Demostrem amb dades que aix\u00f2 succeeix, i ho vam posar en relaci\u00f3 amb l’evid\u00e8ncia existent respecte a la c\u00e0rrega principal que recau sobre les dones respecte a la cura de la fam\u00edlia. Aquesta \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 cultural, que altres investigacions ja han concl\u00f2s, i de nou, al nostre estudi es va tornar a objectivar.<\/p>\n

F.H.- Van detectar difer\u00e8ncies entre els qui treballaven dins i fora de casa?<\/strong><\/p>\n

J.G.S.-<\/strong> Efectivament, aquelles persones que treballaven des de casa presentaven m\u00e9s nivell de malestar emocional que les que ho feien fora, pel possible efecte del confinament. Sembla que la possibilitat de sortir i relacionar-se amb altres professionals en la mateixa situaci\u00f3, va ajudar a reduir els nivells d’ansietat en les persones que duien a terme tasques essencials, malgrat el risc de contagi m\u00e9s gran d’aquests \u00faltims.<\/p>\n

F.H.- I per sexe, edat, r\u00e8gim laboral o qualsevol altra circumst\u00e0ncia ressenyable?<\/strong><\/p>\n

J.G.S.-<\/strong>\u00a0Van presentar m\u00e9s malestar psicol\u00f2gic les dones i els joves. Pel que fa al r\u00e8gim laboral, s\u00ed que \u00e9s veritat que aquelles persones en situaci\u00f3 d’Expedient de Regulaci\u00f3 Temporal d’Ocupaci\u00f3 o amb contractes laborals inestables o del sector terciari, van presentar m\u00e9s malestar psicol\u00f2gic. L’ evid\u00e8ncia cient\u00edfica ens revela que l’estabilitat laboral \u00e9s un factor psicosocial pel benestar mental.<\/p>\n

F.H.- Una de les conclusions de l’estudi feia refer\u00e8ncia a la possibilitat de millorar la salut mental d’aquest col\u00b7lectiu, amb quines mesures?<\/strong><\/p>\n

J.G.S.-<\/strong> L’equip de recerca sempre va apostar per la necessitat d’implementar intervencions psicosocials, a nivell micro i meso. \u00c9s a dir, que els diferents governs de les comunitats aut\u00f2nomes posessin en marxa, des d’un nivell macro, cribratges espec\u00edfics a nivell d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, de persones en les que la pand\u00e8mia per Covid-19 estigu\u00e9s impactant sobre la seva salut mental. Tant \u00e9s aix\u00ed, que el mateix equip investigador va dissenyar i validar una eina espec\u00edfica, l’escala d’avaluaci\u00f3 d’Ansietat i Por a COvid-19 (AMICO, per les seves segles en espanyol), com a instrument de cribratge r\u00e0pid de pres\u00e8ncia d’ansietat i por.<\/p>\n

D’altra banda, l’equip de recerca creu en la necessitat d’avaluar els efectes a llarg termini i aix\u00ed t\u00e9 programat fer un seguiment despr\u00e9s de 2 anys de pand\u00e8mia.<\/p>\n

F.H.- El seu estudi s’emmarcava en un macroprojecte que es desenvolupava a diferents pa\u00efsos de diferents continents, han pogut establir similituds o difer\u00e8ncies destacables?<\/strong><\/p>\n

J.G.S.-<\/strong> Justament ens trobem en la fase d’implementar an\u00e0lisis estad\u00edstiques exhaustives per estudiar aquestes difer\u00e8ncies i similituds amb la resta de pa\u00efsos del projecte IMPACTCOVID-19. No obstant aix\u00f2, podem avan\u00e7ar que hi ha similituds en relaci\u00f3 amb les variables sexe i situaci\u00f3 laboral.<\/p>\n

F.H.- Finalment, qu\u00e8 suposa per a la investigaci\u00f3 rebre un reconeixement com el del Premi Hestia?<\/strong><\/p>\n

J.G.S.-<\/strong> L’equip de recerca va rebre el premi amb alegria i orgull, despr\u00e9s d’un any de gran esfor\u00e7, no nom\u00e9s a Espanya, sin\u00f3 a la resta de pa\u00efsos del projecte. Suposa un reconeixement a la tasca investigadora, i la posada en valor de la necessitat d’avaluar l’impacte en la salut mental de la pand\u00e8mia per Covid-19 a la poblaci\u00f3. No podem oblidar el patiment espiritual de moltes persones, per factors diversos, i els seus efectes que encara es desconeixen a llarg termini. En definitiva, aquest premi revitalitza la nostra motivaci\u00f3 per continuar en aquesta l\u00ednia de recerca, lligada a la salut p\u00fablica i a una \u00e0rea, amb una discriminaci\u00f3 especial, com \u00e9s la salut mental, sent un dels grans reptes que t\u00e9 la nostra societat. Es parla de la necessitat d’actuar preventivament sobre el COVID persistent, la majoria referint-se a la salut f\u00edsica, per\u00f2 s’oblida diagnosticar, tractar i prevenir els efectes a llarg termini en la salut mental.<\/p>\n

Dades de l’article premiat<\/strong><\/p>\n

\u201cHealth-related factors of psychological distress durant el COVID-19 pandemic among no-health workers in Spain\u201d.<\/p>\n

G\u00f3mez Salgado, J.;* Ruiz Frutos, C.; Ortega Moreno, M.; Allande Cuss\u00f3, R.; Dom\u00ednguez Sales, S.; Dies, A.<\/p>\n

Safety Science. Volume 133, January 2021, 104996. DOI: https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.ssci.2020.104996<\/p>\n

*Universitat Aut\u00f2noma de Huelva (Andalusia).<\/p>\n