06 maig Alejandro: «Son les pràctiques que més m’han agradat. Hi havia molt a fer i podia ajudar»
Hestia Menorca, el club de bàsquet de LEB Or que patrocina Fundació Hestia, acaba de dir “fins aviat” a Alejandro, el protagonista de les primeres pràctiques no professionals que s’han desenvolupat al Pavelló Menorca. Emmarcades al Servei de Taller Jove, un programa de l’Àrea d’Inserció Laboral de la Fundació per a Persones amb Discapacitat de Menorca, les pràctiques pretenen servir d’entrenament prelaboral per a persones amb discapacitat intel·lectual amb edats compreses entre els 18 i els 30 anys .
«En anys anteriors, ja havíem tingut col·laboracions amb el Club, tant per facilitar l’accés als partits als usuaris de FPDM com en el seu moment amb la contractació d’una persona amb discapacitat a través del Servei d’orientació laboral. Quan vam començar a valorar la recerca de pràctiques individuals per a Alejandro teníem clar que havia de ser a algun lloc relacionat amb l’esport. Alejandro és una persona molt sociable i esportista i vam pensar que l’Hestia Menorca podria ser una bona oportunitat», explica Sergio Colino, responsable de l’Àrea Pre laboral de la Fundació.
L’elecció no va poder ser més encertada. Principalment, perquè a Alejandro són les pràctiques que li han agradat més, una valoració positiva que comparteixen les diferents parts implicades, començant per Óscar Torres. «L’experiència ha estat molt enriquidora. L’Hestia té un equip professional molt petit i normalment treballo sol. Quan estàs acostumat a treballar així, integrar una persona, més quan no és un treballador sinó algú que s’acosta al mercat laboral, no és fàcil. Però veient com ho ha viscut Alejandro, l’esforç ha valgut la pena», opina el responsable de Manteniment del Club i tutor de les pràctiques, la implicació del qual ha estat clau en l’èxit d’aquesta iniciativa.
“Després d’anar al pavelló, uns dies abans de començar, per a la presentació del seu tutor, Óscar, i els dirigents del Club es va veure una gran predisposició”, remarca Colino, per a qui també ha estat determinant l’actitud d’Alejandro. «S’ha identificat molt amb el Club. Els divendres, que és el dia que s’ajuntava amb la resta dels seus companys, mostrava una gran satisfacció amb la feina feta, i des que va començar, no s’ha perdut ni un partit».
Finalment, per al Club, l’acord, i les pràctiques que se n’han derivat, i les que se’n puguin derivar –«no descartem, si sorgeix algun usuari amb els mateixos gustos, proposar una nova col·laboració el curs que ve», apunta Colino- és motiu d’orgull. «Tot allò que fem cobra un sentit més gran amb iniciatives com la d’aquestes pràctiques, el #MatealEstigma, “El bàsquet de Menorca és comparteix” o “Quina és la teva excusa?”. Volem ser referent en l’aspecte esportiu i contribuir que la societat de Menorca sigui més sana, més inclusiva, més justa, i estem convençuts que el camí no és dir-ho, sinó fer-ho», remata Oriol Segura, president del Club.
Paraula d’Alejandro
P.- Què ens pots explicar de les teves pràctiques a l’Hestia?
R.- Molt bé, són les pràctiques que més m’han agradat. Hi havia moltes coses per fer i podia ajudar
P.- Quines tasques realitzaves allà?
R.- En arribar al matí Oscar m’organitzava les tasques: Escombrar, netejar la pista, vigilar les rentadores i assecadores, doblegar tovalloles i roba de l’equip, col·locar les cadires de les banquetes i zones VIP, reciclar, o ajudar-lo amb altres tasques .
P.- Què tal la relació amb l’Oscar? I amb la resta de l’equip?
Bé, hi havia moltes bromes. Aquesta setmana vaig anar a visitar-lo abans de començar les meves altres pràctiques. La relació amb la resta de l’equip, estupenda. Sempre que em veien em xocaven la mà. Vaig coincidir amb ells un dia a l’aeroport i un altre el dia de la Fira de l’Esport i van ser molt amables. El meu jugador preferit és Alderete.
P.- Quina és la teva relació ara amb el club?
R.- No em perdo un partit, encara que sigui entre setmana. Sempre estic atent de quan juguen a casa i pendent de com queden fora. Solc anar al partit amb la meva família o amb el grup d’oci de la Fundació. L’any que ve continuaré donant suport.
Sense comentaris