05 jul. Eduardo Ferreiro aposta per sentències adaptades a les circumstàncies personals i professionalització de l’acció tutelar

La importància d’una adaptació rigorosa de les figures de protecció a l’àmbit de discerniment de les persones sobre les que recauen i la professionalització han estat dues de les notes destacades en la sessió formativa sobre “Protecció i tutela d’adults” oferida per Eduardo Ferreiro a l’hospital Hestia Duran i Reynals de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) el passat 2 de julio.

Ferreiro és advocat especialitzat en les àrees de Civil, Mercantil i Penal Econòmic, Màster en Dret de Noves Tecnologies a més de Titulat Expert en Dret de Família i Successions, i està vinculat a la Fundació Hestia, entitat a la qual representa ordinàriament en qüestions que involucren les persones amb capacitat civil modificada que estan subjectes a les diferents mesures de protección.

En la seva intervenció, Ferreiro va aprofitar per repassar el canvi de paradigma que el 1983 va propiciar un nou marc legal de les diferents figures de protecció (tutela, curatela, defens a judicial, guarda de fet), apuntant les particularitats entre les que es regeixen pel dret civil comú i el foral.

En aquest sentit, es va referir extensament al règim d’aquestes figures -tot i remarcant la necessitat de limitar, per la seva inseguretat, la guarda de fet- i va intercanviar impressions sobre el ser abordatge des d’una fundació tutelar, com la Fundació Hestia, els referents tutelars de la qual van assistir amb atenció a les explicacions de Ferreiro.

El advocat no va dubtar a apostar per la professionalització de la tasca d’aquests referents- ” executors materials”, jurídicament parlant, segons assenyalà- per al cas que, fallant l’entorn familiar o comunitari (aquest últim, en l’àmbit de Catalunya), s’activi subsidiàriament la protecció d’una fundació tutelar.

Al seu parer, aquesta professionalització contribuiria a la millor defensa dels interessos de les persones incapacitades totalment o parcialment, en un context en què prolifera el “talla i enganxa” en les sentències que determinen les figures de protecció, context que va atribuir a la falta de mitjans especialitzats en l’Administració de Justícia.

“Cal que les sentències respectin l’àmbit de discerniment de les persones i s’adeqüin als convenis internacionals, però també que siguin molt rigoroses perquè la seva aplicació no es vegi entorpida en la pràctica diària. A falta de mitjans, això dependrà de la qualitat humana i l’afecte de jutges i magistrats “, va advertir.