25 febr. La lingüista Elena Semino sosté que l’ús de metàfores positives pot motivar els pacients de càncer

La catedràtica de Lingüística a la Universitat de Lancaster (Regne Unit) Elena Semino sosté que l’ús habitual de metàfores bèl·liques per referir-se a malalties com el càncer pot tenir conseqüències negatives en els pacients. Així ho va expressar durant la conferència organitzada la setmana passada per la Càtedra Hestia en Atenció Integrada Social i Sanitàriade la Universitat Internacional de Catalunya.

En el curs de la seva intervenció, la lingüista, qui ha analitzat 1,5 milions de paraules extretes d’entrevistes i a la xarxa sobre el càncer, va explicar que les metàfores en general “poden afectar a la manera com veiem o com vivim un fenomen en particular i és especialment important en el cas d’una malaltia”.

En aquest sentit, Semino, va detallar que entre les metàfores més utilitzades per referir-se a aquesta malaltia destaquen “les que tenen a veure amb la violència, com ‘batalla’, ‘lluita’ i ‘guerra‘ “. “Quan es parla de batalla sol fer referència a una experiència individual, en el cas de guerra es parla com a col·lectiu i en el cas de lluita s’usa en els dos sentits”, va explicar.

La professora Elena Semino va comentar que l’ús d’aquestes metàfores té “un impacte negatiu” en molts pacients sobretot “quan no es recuperen”, ja que “et fan sentir culpable, responsable i més et desempoderan“. Aquesta situació és encara més greu en el cas d’aquelles persones que es troben en el final de la vida perquè “se senten com si haguessin perdut”.

Semino va afegir que una altra de les metàfores més utilitzades en el càncer és el ‘viatge‘. En aquest cas, va comentar que “no hi ha la idea que tens de l’enemic dins teu i si no et recuperes no sents que ets tu qui ha fallat” i va assenyalar que alguns pacients la fan servir “per empoderar”.

Noves metáfores

Durant la investigació que ha dut a terme, la lingüista també va descobrir que l‘ús de metàfores positives pot tenir un efecte motivador sobre el pacient.En aquest sentit, Semino i el seu equip han elaborat “El menú de metàfores per a gent amb càncer” en què recullen les metàfores més utilitzades per referir-se al càncer juntament amb altres més noves, algunes d’elles associades a altres cultures com l’oriental. Es tracta, per exemple, de l’harmonia o desharmonia musical, conceptes que es relacionen amb l’equilibri o el desequilibri interior.

“En aquestes cultures no parlen de lluitar contra el càncer sinó de restablir l’equilibri interior“, ha afegit. Una altra metàfora detectada en els estudis fa referència al càncer com “un convidat que no vol anar-se’n de casa teva i, quan aconsegueixes que es vagi, la teva casa no torna a ser la mateixa i l’únic que esperes és que aquesta persona no torni a molt temps “.

Segons va explicar la doctora Semino, aquesta investigació pretén “posar sobre la taula totes aquestes metàfores” amb l’objectiu que cada persona “esculli la que vulgui i li sigui més útil”, i el llistat elaborat s’ofereix als pacients perquè triïn, al costat dels seus metges, aquella metàfora amb la qual se senten més còmodes per parlar de la seva malaltia.

Càtedra Hestia

La Càtedra Hestia en Atenció Integrada Social i Sanitària de UIC Barcelona es crea gràcies a la col·laboració entre la Fundació Hestia i la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. La càtedra neix amb l’objectiu de sensibilitzar la societat respecte a l’augment de persones amb un gran nombre de necessitats socials i sanitàries cròniques complexes, i entre les seves activitats destaca la convocatòria de les Beques d’Investigació i els Premis Hestia.

Es tracta d’una missió compartida amb la Fundació Hestia,  que té con a principal objectiu millorar la qualitat de vida de les persones amb alta vulnerabilitat social o incapacitades per causa de malalties cròniques complexes, dependència o malalties mentals.