11 maig Envelliment, dependència i incapacitació centren una nova sessió formativa de la Fundació Hestia

La Fundació Hestia va abordar el passat 9 de maig en una de les seves sessions formatives la “Protecció i tutela d’adults”. La psicòloga Ainna Massuet va ser l’encarregada d’aquesta sessió que va començar destacant els aspectes psicològics i socials que, a part dels biològics, comporta l‘envelliment per tal de comprendre, dins la diversitat, les afeccions més comuns i intentar donar una millor resposta davant d’aquesta realitat. “És important no només disminuir els factors que destaquen els aspectes negatius de l’envelliment, sinó també, senyalar tots aquells factors que faciliten l’adaptació a certes discapacitats i potenciar-los”, va subratllar Massuet.

La psicòloga va explicar que l’envelliment de la població, juntament amb augment de malalties cròniques, com la diabetis i les malalties cardiovasculars, genera xifres a l’alta de discapacitat (el 15 per cent de la població mundial). En aquest context, en el decurs de la sessió es van enumerar els obstacles que sol trobar aquesta població i es va esmentar la inserció a la comunitat com a eix vertebrador a l’hora d’abordar-los.

Massuet feu constar que, malgrat es considera que les polítiques i els recursos no són suficients per afrontar aquests canvis demogràfics, l’1 de gener del 2007 es va redactar la llei 39/2006 de promoció de l’autonomia i atenció a persones en situació de dependència. En reconèixer aquesta llei un nou dret universal, subjectiu i perfecte com és la promoció a l’autonomia, la sessió va aprofitar-se per exposar el recorregut que ha de fer una persona per a tenir un grau de dependència i el catàleg de serveis de què pot disposar

A més a més, durant la seva intervenció es va remarcar la importància de que els països també tinguin legislació en salut mental per tal de protegir aquestes persones i poder-los oferir millors serveis i integració a la comunitat. En actualitat, només el 51 per cent dels països disposen de lleis actualitzades posteriors al 1990.

Finalment, Massuet va realitzar una introducció a la incapacitació d’aquelles persones que, degut a malalties o deficiències persistents de caràcter físic o psíquic, no tenen o tenen disminuïda la capacitat d’autogovernar-se. En aquest sentit, la psicòloga va recordar que només un jutge per sentència podrà nomenar un tutor o curador, segons si la incapacitat és parcial o total, i va apuntar que la Llei d’Enjudiciament Civil preveu qui pot promoure la incapacitació, les especialitats d’aquest procediment i que la sentència no impedirà que es pugui instar un nou procediment que tingui per objecte deixar sense efecte o modificar l’abast de la incapacitació ja establerta.