19 abr. Juan Gómez: “Quan es parla d’actuar contra la covid persistent, s’oblida la salut mental”

“Factors de salut relacionats amb el malestar psicològic durant la pandèmia de Covid-19 entre treballadors no sanitaris a Espanya” va obtenir el Segon Accèsit al Millor Article Covid-19 a l’última convocatòria de Beques de Recerca i Premis Hestia 2021. Juan Gómez Salgado i Carlos Ruiz Frutos, com a investigadors principals, i Mónica Ortega Moreno, Regina Allande Cussó, Sara Domínguez Salas i Adriano Dies van voler centrar-se en col·lectius no sanitaris amb l’objectiu de comparar l’impacte que la pandèmia hi va tenir en relació amb els professionals sanitaris. Ruiz Frutos va resumir a l’acte d’adjudicació els principals arguments de l’article i avui els comparteix amb nosaltres el seu col·lega Gómez Salgado.

FH.- Van optar per centrar-se en treballadors no sanitaris en activitats essencials i, a més, ho van fer molt aviat, entre finals de març i finals d’abril del 2020, per què?

J.G.S.- Sabíem de la importància d’investigar la situació i l’impacte que la pandèmia estava tenint en els professionals sanitaris, però enteníem que la resta dels treballadors d’activitats essencials també estaven exposats al contagi, sent un col·lectiu menys estudiat que els sanitaris. Els investigadors també tenim compromisos ètics amb la societat a la qual servim. Per això, vam fer un gran esforç per analitzar totes dues realitats per separat i, posteriorment, comparar els resultats. La línia de recerca continua oberta amb gran èxit i producció.

Dr. Juan Gómez Salgado

F.H.- Què és el primer que els va cridar latenció?

J.G.S.- Ens va cridar l’atenció, encara que podíem intuir-ho, que les dones van presentar més nivell de malestar emocional. Demostrem amb dades que això succeeix, i ho vam posar en relació amb l’evidència existent respecte a la càrrega principal que recau sobre les dones respecte a la cura de la família. Aquesta és una qüestió cultural, que altres investigacions ja han conclòs, i de nou, al nostre estudi es va tornar a objectivar.

F.H.- Van detectar diferències entre els qui treballaven dins i fora de casa?

J.G.S.- Efectivament, aquelles persones que treballaven des de casa presentaven més nivell de malestar emocional que les que ho feien fora, pel possible efecte del confinament. Sembla que la possibilitat de sortir i relacionar-se amb altres professionals en la mateixa situació, va ajudar a reduir els nivells d’ansietat en les persones que duien a terme tasques essencials, malgrat el risc de contagi més gran d’aquests últims.

F.H.- I per sexe, edat, règim laboral o qualsevol altra circumstància ressenyable?

J.G.S.- Van presentar més malestar psicològic les dones i els joves. Pel que fa al règim laboral, sí que és veritat que aquelles persones en situació d’Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació o amb contractes laborals inestables o del sector terciari, van presentar més malestar psicològic. L’ evidència científica ens revela que l’estabilitat laboral és un factor psicosocial pel benestar mental.

F.H.- Una de les conclusions de l’estudi feia referència a la possibilitat de millorar la salut mental d’aquest col·lectiu, amb quines mesures?

J.G.S.- L’equip de recerca sempre va apostar per la necessitat d’implementar intervencions psicosocials, a nivell micro i meso. És a dir, que els diferents governs de les comunitats autònomes posessin en marxa, des d’un nivell macro, cribratges específics a nivell d’atenció primària, de persones en les que la pandèmia per Covid-19 estigués impactant sobre la seva salut mental. Tant és així, que el mateix equip investigador va dissenyar i validar una eina específica, l’escala d’avaluació d’Ansietat i Por a COvid-19 (AMICO, per les seves segles en espanyol), com a instrument de cribratge ràpid de presència d’ansietat i por.

D’altra banda, l’equip de recerca creu en la necessitat d’avaluar els efectes a llarg termini i així té programat fer un seguiment després de 2 anys de pandèmia.

F.H.- El seu estudi s’emmarcava en un macroprojecte que es desenvolupava a diferents països de diferents continents, han pogut establir similituds o diferències destacables?

J.G.S.- Justament ens trobem en la fase d’implementar anàlisis estadístiques exhaustives per estudiar aquestes diferències i similituds amb la resta de països del projecte IMPACTCOVID-19. No obstant això, podem avançar que hi ha similituds en relació amb les variables sexe i situació laboral.

F.H.- Finalment, què suposa per a la investigació rebre un reconeixement com el del Premi Hestia?

J.G.S.- L’equip de recerca va rebre el premi amb alegria i orgull, després d’un any de gran esforç, no només a Espanya, sinó a la resta de països del projecte. Suposa un reconeixement a la tasca investigadora, i la posada en valor de la necessitat d’avaluar l’impacte en la salut mental de la pandèmia per Covid-19 a la població. No podem oblidar el patiment espiritual de moltes persones, per factors diversos, i els seus efectes que encara es desconeixen a llarg termini. En definitiva, aquest premi revitalitza la nostra motivació per continuar en aquesta línia de recerca, lligada a la salut pública i a una àrea, amb una discriminació especial, com és la salut mental, sent un dels grans reptes que té la nostra societat. Es parla de la necessitat d’actuar preventivament sobre el COVID persistent, la majoria referint-se a la salut física, però s’oblida diagnosticar, tractar i prevenir els efectes a llarg termini en la salut mental.

Dades de l’article premiat

“Health-related factors of psychological distress durant el COVID-19 pandemic among no-health workers in Spain”.

Gómez Salgado, J.;* Ruiz Frutos, C.; Ortega Moreno, M.; Allande Cussó, R.; Domínguez Sales, S.; Dies, A.

Safety Science. Volume 133, January 2021, 104996. DOI: https://doi.org/10.1016/j.ssci.2020.104996

*Universitat Autònoma de Huelva (Andalusia).