06 juny La Fundació Hestia incideix sobre l’actual model de protecció i tutela d’adults
El passat 30 de juny, Claudia Ruiz, educadora social de la Fundació Hestia, va presentar la segona part de la sessió formativa “Protecció i tutela d’adults“, introduïda dies abans per Aina Massuet. En aquesta ocasió, la sessió es va centrar en les institucions de guarda i protecció, descrivint amb més detall les figures de tutela, curatela, defensa judicial i guarda de fet.
Durant l’exposició de Ruiz, els assistents van poder reflexionar sobre cadascuna d’aquestes figures de guarda i de com s’ha arribat a la regulació actual del procediment de modificació de la capacitat. La sessió va ser debatuda entre els assistents que van completar la seva formació i van aportar el seu punt de vista des de la perspectiva de la pràctica tutelar diària.
Així, va ser possible repassar que a Espanya la regulació actual del procediment de modificació de la capacitat i les figures tutelars va ser introduïda després de la reforma del Codi Civil en 1983 i va suposar passar del model de “tutela en família” al de “tutela d’autoritat”, la qual cosa va implicar desplaçar els òrgans tuïtius de la persona a l’autoritat o el control del jutge.
Originàriament, el model de tutela de familiar contemplava la incapacitació en les condicions de bogeria, demència, sordomudesa (acompanyada de la manca de saber llegir i escriure), prodigalitat i estar patint la pena d’interdicció civil.
En l’actual model de tutela d’autoritat les causes de modificació de la capacitat s’identifiquen amb les malalties o deficiències persistents de caràcter físic o psíquic, que impedeixin a la persona governar-se per si mateixa.
En el decurs de l’exposició es van presentar els diferents models d’atenció sobre l’exercici de la tutela en el territori espanyol. Des del model públic, al públic-privat o a l’exclusivament privat que és el que aplica en Cataluña.
En l’apartat final, sobre les perspectives de futur, es va destacar el que constitueix un dels principals reptes de la política social dels països desenvolupats : l’aplicació de la Llei 39/2006 de 14 de desembre sobre la promoció de l’autonomia personal i atenció a la persona en situació de dependència.
L’aplicació de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat implica passar d’un model d’incapacitació a un altre de suport en el qual s’atorga preferència a les mesures preventives, és a dir, a les que pot prendre la persona interessada en previsió d’una futura necessitat. Aquesta nova figura es constitueix com un acompanyament amistós en la presa de decisions de les persones amb discapacitat.
Sense comentaris