16 maig Miguel Guerrero: “La conducta suïcida serà una de les conseqüències de la pandèmia, és important equipar-nos i estar preparats”

En una mena de paradoxa, la llum i l’energia del psicòleg especialista en Psicologia Clínica, Miguel Guerrero Díaz, acompanyen una conversa a distància sobre suïcidi. La mantenim al fil de la concessió d’una de les Beques de Recerca Hestia al projecte “Programa de Prevenció i Intervenció Intensiva en conducta suïcida: efectivitat d’un projecte multidisciplinari”, de què Guerrero és investigador principal.

P.- Necessari i valent vostre àmbit de recerca …
R.- Dins de la salut mental que, ja de per si és un tema bastant tabú, més ho és el suïcidi, que porta també una sèrie de conductes, de comportaments estigmatitzants per part de la societat i de què costa molt parlar, també en els mitjans de comunicació i a nivell sanitari. És un compromís ètic el poder visibilitzar aquest problema social que, com saps, llança xifres que són preocupants i encara més en aquests temps que ens ha tocat viure de pandèmia. Sabem que la conducta suïcida serà una de les conseqüències sociosanitàries que, segurament, patirem a mitjà i llarg termini. Per tant, crec que és important equipar-nos i estar preparats, sobretot, per intervenir amb el suïcidi que, òbviament, és un problema sanitari que considerem com a prioritari.

P.- A la presentació que vau fer durant el lliurament de les Beques i Premis Hestia que atorga la Càtedra Hestia en Atenció Integrada Social i Sanitària, vau remarcar la incidència que aquest problema tenia a la Costa de el Sol, de què índexs estaríem parlant?
R.- Les xifres en el suïcidi sempre són molt controvertides perquè és molt difícil notificar els casos de suïcidi, De vegades, els sistemes de registre són molt deficients i tampoc podem tenir certesa que les xifres que fem servir vagin en aquest camí. De fet, la sospita és que hi hagi una infranotificació. Màlaga és una de les províncies que estan al top ten d’Espanya pel que fa a prevalença, però, afortunadament, l’àrea de la Costa d’el Sol Occidental, en termes de suïcidi consumat, no és de les zones geogràfiques que tingui més prevalença, però, en canvi, sí en temptatives de suïcidi. En referència a la població que nosaltres atenem, al nostre hospital, el 2020, vam registrar 415 temptatives de suïcidi. Des 2015 que venim registrant xifres a l’hospital, són més de 1.800 els pacients que s’han atès amb conducta suïcida al servei d’urgències, excloent els pacients amb conducta suïcida que estan sent atesos o seguits en atenció primària i en les pròpies unitats de salut mental comunitàries (la prevalença seria significativament més gran) Sabem, a més per la literatura científica que al voltant del 20 per cent del total dels pacients que s’atenen en salut mental puguin tenir en algun moment del seu procés 1 ideació suïcida. Estem parlant de xifres que criden l’atenció. Serveixi d’exemple aquesta dada: a Màlaga es produeix un suïcidi cada 48 hores. És una xifra molt preocupant i, per tant, correspon tant a Màlaga, com a Andalusia com a comunitat autònoma, treballar en la prevenció de l’suïcidi.

P.- En principi, el cost personal innegable, molt alt, i el cost econòmic, assistencial, d’aquesta problemàtica, també és molt alt?
R.- Hi ha estudis econòmics que quantifiquen el cost que té el suïcidi pel que fa a la morbimortalitat. Inclouen no només el cost sanitari de l’atenció d’un pacient amb una temptativa de suïcidi que pugui tenir conseqüències físiques i que requerirà un tractament mèdic intensiu i un tractament en salut mental, sinó també en costos de baixes laborals que porten associats perquè van a concórrer un altre tipus de circumstàncies que impedeixin o que interfereixin greument en la vida laboral d’una persona. En termes de suïcidis consumats, parlant de persones joves, el cost laboral en nombre d’anys productius perduts, és molt alt a l’igual que la pèrdua d’anys potencials de vida. Encara que siguin difícil d’estimar aquestes xifres, i tampoc sigui el més important, més que el cost social i econòmic, el rellevant és el grau de patiment que irradia el suïcidi en la societat en general, no només en les víctimes, en els seus familiars, sinó en els propis professionals. Això és el que jo crec que no es quantifica però, òbviament, el cost és alt.

P.- No està quantificat però sí que s’intueix que existeix perquè l’abordatge del vostre projecte és multidisciplinari, no és així?
R.- Efectivament, no només comptem les víctimes, persones que han mort per suïcidi consumat, sinó persones que, afortunadament, sobreviuen. Sobreviure a un intent de suïcidi també té unes seqüeles psicològiques, socials, també sistèmiques dins de la família, importants, però si parlem, per exemple, en termes de supervivents, que és el terme que s’utilitza per referir-nos a familiars i cercles pròxims de persones que han perdut a ser estimat per suïcidi, estem parlant que a la província de Màlaga són més de 1.000 a l’any. L’impacte que l’Organització Mundial de la Salut estableix són al voltant de sis persones afectades que passen a ser també població de risc perquè solen també recórrer a la ideació suïcida, amb la fantasia de poder reunir-se amb el seu ésser estimat. A Espanya estaríem parlant d’entre 70.000 i 90.000 intents de suïcidi, si ho multipliquem per sis, com a mínim d’impacte, estem parlant d’unes xifres altament alarmants. És veritat que l’abordatge és multiprofessional, perquè, avui dia, la salut mental no s’entén si no és treballant a nivell multidisciplinar. Actualment, els dispositius de salut mental els integren psiquiatres, psicòlegs clínics, infermeria especialitzada en salut mental, treball social i, òbviament, al programa de suïcidi també han d’intervenir cada categoria professional amb les seves respectives competències perquè crec honestament que això millora la qualitat assistencial dels pacients.

P.- Concretament, el projecte que ha estat distingit per la Càtedra Hèstia, en què consisteix?

R.- El nostre projecte és una unitat de prevenció i intervenció intensiva en conducta suïcida. És un programa que va sorgir a nivell local, el vaig posar en marxa en una única unitat de salut mental comunitària (USMC MarbellaI), però a causa dels resultats positius que estàvem tenint, pel que fa a salut mental ia satisfacció per part dels usuaris, hem ampliat la cartera de serveis, estesa actualment a l’Àrea Sanitària de la Costa d’el Sol Occidental, que potencialment compta amb un cens de més de mig milió de persones. Ara s’integren a la Unitat Ciceró tres unitats de salut mental comunitàries, un hospital comarcal i els districtes d’atenció primària que aporten 29 equips d’atenció primària.

Tota aquesta xarxa d’atenció sanitària, que és per on pot circular el pacient amb conducta suïcida, queda reorganitzada amb un circuit assistencial específic. Oferim una unitat que es dedica exclusivament a la prevenció indicada, entenent aquesta com les estratègies preventives dirigides ja a persones que presenten ideació suïcida amb variable grau d’intencionalitat de suïcidar-se i pacients que hagin realitzat una temptativa de suïcidi. Un cop són ateses en l’àmbit hospitalari són derivats a aquesta unitat de prevenció i intervenció. Els objectius fonamentals consisteixen a oferir una psicoteràpia intensiva i específica i monitoritzar el risc de suïcidi durant una finestra temporal que oscil·la entre un any i any i mig, en funció de la gravetat de les temptatives.

Pretenem estudiar l’efectivitat de les estratègies preventives i les intervencions clíniques previstes per la Unitat en la reducció de les principals variables clíniques diana (desesperança, sentit de vida, suport social percebut i símptomes depressius). Igualment volem comprovar si l’atenció del pacient suïcida a la UPII permet una reducció del nombre d’hospitalitzacions en Salut Mental, reducció del nombre d’intents i / o reintents de suïcidi, eliminació de la intencionalitat suïcida i descens de la taxa de suïcidi consumat en la nostra àrea sanitària.

P- En què creieu que es traduiran aquests resultats?
R.- Les diferències estadísticament significatives les anem a mesurar en variables clíniques relacionades amb la gravetat de la conducta suïcida i que conformen factors de risc psicològics i socials diana: el nivell de desesperança, la ideació suïcida, els símptomes depressius, raons de vida i suport social, que seran mesures a l’ingrés a la unitat i a l’alta de la mateixa. Treballem perquè el grup de persones que tinguin ideació suïcida no passin a l’acte, no facin un intent autolític; del grup de persones que hagin realitzat un intent, no existeixi un altre intent; i, esperem també reduir el nombre d’hospitalitzacions, és a dir, de pacients que acudeixin a la UPI, es puguin contenir de manera ambulatòria i no hagin de ingressar, perquè els ingressos hospitalaris en salut mental, a part de el cost sanitari, també suposen una situació molt estressant per a les persones amb ideació suïcida. Entenem que l’abordatge comunitari, ambulatori seria el més ideal.

P.- Enpresentar el projecte, mencionasteis en el suport institucional rebut. Per què us sembla interessant aquest suport i, també, una iniciativa com la de la Càtedra Hestia?
R.- Crec que ha estat un dels elements perquè el Jurat hagi fallat a favor del nostre projecte perquè es dóna la peculiaritat que és compartit per dos hospitals, l’Hospital Universitari Verge de la Victòria, que és on jo treball que pertany a el servei Andalús de Salut (SAS), aporta els recursos humans, encara que físicament la Unitat Ciceró es situa en un hospital comarcal, l’Agència Pública Sanitària Costa de el Sol, que dóna suport fortament el projecte i posa tots els seus recursos disponibles al servei d’aquesta Unitat . Podem afegir també a el districte sanitari d’atenció primària que és una altra institució diferent que també dóna suport al projecte. Això permet facilitar que ho autoritzin i que mobilitzin els recursos suficients i necessaris per a posar-lo en marxa. La beca el que permet fonamentalment és operativitzar tot això, sabem el finançament tan escassa que hi ha a nivell públic. Per a mi, personalment, ha estat un premi en el sentit literal de la paraula, de reconeixement i, òbviament, això genera més motivació i més compromís per poder treballar i va a permetre logísticament dotar-nos dels materials i les eines necessàries per dur a terme aquesta investigació que preveiem que duri un any.

P.- Un últim missatge …
R.- Animaria, sobretot, al fet que s’entengui que l’estudi en la pràctica clínica és molt important, que ens preocupem i ocupem no només en què es fa sinó en com es fa. Els estudis d’efectivitat de programes, la base del nostre projecte, crec que és una qüestió molt ètica ja que en un sistema públic de salut també cal ser cost-eficient. És important mesurar què és el que estem fent perquè si hi ha coses que funcionen es poden extrapolar o es poden generalitzar a altres àrees sanitàries que es van a beneficiar i si hi ha qüestions que no redunden positivament en l’assistència del pacient suïcida doncs, òbviament, s’eliminen i això permet fer el programa molt més eficient. L’ànim a publicar i compartir aquests resultats és que això- el Projecte Ciceró- no es quedi només en Costa del Sol Occidental sinó que també s’estengui a tota la xarxa sanitària d’Andalusia i equiparar-nos a altres recursos pioners que hi ha a la resta de Espanya.

Beques de Recerca Hestia
Impulsada per Fundació Hestia i Universitat Internacional de Catalunya, la Càtedra Hestia en Atenció Integrada Social i Sanitària concedeix anualment les Beques de Recerca i Premis Hèstia, amb l’objectiu de pretén incentivar la innovació i l’excel·lència en l’àmbit sociosanitari i de la salut mental.