31 gen. Elvira Lara: “És necessari garantir el suport psicosocial als més vunerables”

El passat mes de desembre va tenir lloc l’acte de lliurament de les Beques i Premis Hestia 2021. Aquest any es va crear una categoria especial per premiar treballs relacionats amb la COVID-19 i entre els premiats trobem l’equip liderat pel doctor José Luís Ayuso-Mateos en el que s’integra Elvira Lara Pérez. Llicenciada en psicología, graduada en pedagogía i doctora per la Universitat de Barcelona, el treball acadèmic i investigador d’Elvira Lara s’ha desenvolupat en diferents centres sanitaris i universitats de prestigi.  L’article pel qual han rebut el Premi Hestia al Millor Article en Covid-19 està centrat en l’impacte de la pandèmia en la depressió o la ideació suïcida. En parlem.

F.H.- Enhorabona, el seu article ha rebut un dels Premis Hestia 2021. Què suposa per a un equip investigador aquest tipus de reconeixements?

E.L.– Moltíssimes gràcies. Dissenyar i tirar endavant un estudi de recerca suposa una inversió important de recursos materials i humans. El projecte Edat amb Salut (edadconsalud.com), en què treballem investigadors/es del Departament de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Madrid i de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu, a Barcelona, ​​té una llarga trajectòria. Va començar el 2011 amb l’objectiu de conèixer els factors que determinen la salut mental de la població espanyola a mesura que anem envellint. Davant la situació a què ens vam veure abocats el 2020, l’equip de recerca va centrar tots els seus esforços a dur a terme un estudi addicional per conèixer l’impacte de la pandèmia per COVID-19 a la nostra salut mental entrevistant persones que ja havien participat en el projecte. Aquest reconeixement ens serveix d’impuls per continuar endavant, ja que ens empeny a continuar treballant en aquesta línia de recerca. També ens anima a millorar la nostra feina i la seva difusió, ja que la salut mental encara és un assumpte desconegut i estigmatitzat. Ens sentim molt feliços i afortunats per haver rebut aquest premi.

Integrants de l’equip de recerca. FONT.- E.L.

F.H.- Han abordat l’impacte que el Covid-19 ha tingut a la depressió o la ideació suïcida. Si hagués de resumir en tres paraules aquests canvis quins serien

E.L.– Joves, solitud i resiliència.

F.H.- Comencem per joves.

E.L.- Hem observat que els més joves constitueixen un grup vulnerable davant dels efectes psicològics de la pandèmia. Aquest grup va mostrar un risc més alt de patir depressió durant el confinament.

F.H.- Solitud

E.L.- La solitud (no desitjada) és la percepció subjectiva de sentir-se sol. Té a veure amb la discrepància entre les relacions socials que una persona realment té i les que voldria tenir. La solitud no desitjada es va associar amb més probabilitat de desenvolupar depressió durant el confinament.

F.H.- Finalment esmenta resiliència.

E.L.- La resiliència és la capacitat que tenim les persones per afrontar i superar les adversitats de la vida. Es pot entendre com un procés vital, de manera que el temps i les experiències prèvies van conformant la nostra manera de mantenir i recuperar la nostra salut mental durant i després dels esdeveniments vitals estressants. La resiliència va tenir un paper protector davant de l’aparició de depressió i ideació suïcida durant el confinament.

F.H.- Encara que s’ha parlat molt de l’empitjorament de la salut mental, vostès han detectat que a la primera onada no va ser tal, que els canvis no van ser tan significatius amb caràcter general.

E.L.- A la nostra feina no observem un augment significatiu en el nombre de persones amb depressió i ideació suïcida. Aquest estudi, a diferència d’altres, va utilitzar un mostreig representatiu de la població i va dur a terme una entrevista a la llar dels participants mesos abans del confinament, cosa que és molt important per poder comparar amb les dades recollides durant la pandèmia. De fet, els nostres resultats coincideixen amb estudis científics internacionals de característiques semblants. Davant d’una situació com la que hem viscut, les primeres reaccions emocionals van tenir més a veure amb sentiments de por, ira o tristesa en resposta a una situació sense precedents en lloc d’un trastorn mental. I això té a veure amb la nostra capacitat per adaptar-nos davant d’esdeveniments vitals estressants. No obstant això, per entendre l’impacte de la COVID-19 a la nostra salut mental no ens hem de quedar només amb aquesta foto. És fonamental mirar la pel·lícula completa i veure com canvia la situació a mitjà i llarg termini per als diferents actors implicats.

F.H.- A què atribueixen l’impacte en col·lectius concrets com són joves, grans, immigrants?

E.L.- En efecte, alguns grups semblen veure’s afectats de manera desproporcionada per la pandèmia de COVID-19 i aquesta vulnerabilitat s’associa amb diversos factors. D’una banda, les conseqüències econòmiques i socials adverses de la pandèmia podrien tenir-ne un impacte més gran. Per exemple, les oportunitats laborals limitades, la desocupació, la disminució de la capacitat econòmica, la manca de subministraments, un canvi dràstic a les dinàmiques socials o a les rutines diàries, com passa amb l’educació interrompuda. D’altra banda, no tenir una xarxa de suport social, com pot passar en població immigrant, o l’exposició a alts nivells d’estrès de manera continuada, com en el cas de professionals sanitaris, també contribueixen negativament a la salut mental. A més, alguns grups podrien tenir més dificultats per fer front als esdeveniments inesperats de la vida perquè no disposen de les estratègies i els recursos suficients per afrontar-los, com passa en els més joves.

F.H.- Cap on ens encaminem?

E.L.- La pandèmia ha sacsejat les nostres vides, la nostra manera de ser i relacionar-nos. L’impacte de la COVID-19 a la salut mental és inqüestionable, però la realitat és complexa. Ens prendrà temps comprendre millor els seus efectes, si bé es preveu que les conseqüències psicològiques apareguin gradualment.

F.H.- A què hauria de conduir el coneixement que aporta la seva investigació?

E.L.- Els nostres resultats reforcen la importància de proveir de recursos de suport psicosocial durant i després de la pandèmia, particularment entre els grups més vulnerables. Davant l’esperada major demanda assistencial, cal poder garantir-ne la cobertura. Això s’hauria de traduir en una inversió més gran de recursos en salut mental. Així mateix, hem de poder comptar amb recursos per continuar generant coneixement sobre l’impacte de la pandèmia a la salut mental, però també entorn de la prevenció i promoció de la salut mental en general. Això ens permetrà proporcionar una evidència transferible als gestors i als responsables en matèria de salut.

Dades article premiat i presentació

“Changes in depression and suicidal ideation under severe lockdown restrictions during the first wave of the COVID-19 pandemic in Spain: a longitudinal study in the general population”.