05 des. Irene Campins, voluntària: “Hi ha moltes persones soles, estan esperant i són molt agraïdes”

A Irene Campins li agrada esprémer la vida. Vinculada professionalment a el sector turístic, es va animar a fer el salt a la restauració i va regentar durant un temps un celler-restaurant. Gaudeix de la gastronomia, el cinema o les exposicions i també de compartir el seu temps desinteressadament amb els altres.

Des de fa poc més d’un any és voluntària de la Fundació Hestia i amb el seu testimoni ens sumem a la celebració del Dia Internacional del Voluntariat, que l’Assemblea General de Nacions Unides va fixar en el 5 de desembre de l’any 1985 per destacar la contribució dels voluntaris al desenvolupament econòmic i social.

Irene Campins, a la seu de la Fundació a Barcelona, durant la Castanyada. FOTO.- FH

P.- Com arribes a la Fundació Hestia?

R.- A través de Miriam. Ella havia estat coordinadora de l’ONG Associació Projecte Mi Casa, on vaig ser voluntària. Quan vam decidir tancar el projecte, de fet estem amb els tràmits, vaig passar a la Fundació Hestia, en la qual ella és treballadora social i referent tutelar, a més de coordinar els voluntaris.

P.- I com és el teu dia a dia com a voluntària de la Fundació?

R.- Es concentra en els dimecres, bàsicament. Acompanyo, juntament amb Sonia, una altra voluntària, a dues senyores la tutela de la qual correspon a la Fundació Hestia. A una d’elles, la solem portar als matins a la biblioteca perquè escolti música del seu país o llegeixi revistes; quan Sonia se’n va, que sol haver de marxar més aviat, em quedo amb ella jugant a escacs. A les tardes, estic amb una altra senyora que té una discapacitat molt important, és totalment dependent, prenem alguna cosa, escoltem música des del mòbil amb un altavocillo, xerrem i sopar. A més, participo en alguna activitat concreta de grup, com una castanyada, una sortida o taller.

P.- Què és el que més t’agrada?

R.- Més que agradar-me, el que valoro és que veig que hi ha una necessitat. Són persones que estan molt soles i t’estan esperant, de senten molt estimades i són molt agraïdes. El temps que els dediquem només estem per elles i això ens permet oferir-los un tracte personalitzat.

P.- Com creus que podria millorar el teu voluntariat?

R.- Depèn que es vagin introduint canvis, tot i que, de vegades, hi ha poc marge de millora per manca de recursos o de motivació. Nosaltres anem transmetent les necessitats que detectem, tant en les residències on estan alguns dels nostres usuaris, com en la Fundació. La clau seria la millora continua.

P.- Què li diries a algú que s’està plantejant ser voluntari?

R.- Voluntariats ha de molts tipus però jo ara estic a la Fundació i els animaria perquè hi ha moltes persones soles que són molt agraïdes i a les que es pot aportar una mica d’alegria.

T’ha agradat el testimoni d’Irene? Comparteix-lo i anima’t a ser voluntari en Fundació Hestia.